Entrenament nocturn al Fau

Ahir al vespre darrer entrenament conjunt dels Senglanassos abans de la Cursa del Fau.

Amb 30 participants, hem comptat també amb la presencia d’en Samuel Dávila.

S’ha recorregut i comprovat el bon estat de neteja dels trams que pujen a l’Ermita i de la baixada per la Ratllera, que s’ha recuperat per l’edició d’aquest any.

Tot a punt per diumenge!

Samuel Dávila, dels Andes a la Cursa del Fau.

A la cursa de fa dos anys vaig fer de control en una intersecció, al km 4 de la cursa. Havent vist els corredors que hi havia a la sortida, amb el meu company de control creiem saber qui aniria al capdavant de la cursa. Però per sorpresa nostre el primer no va ser cap dels que pensàvem, va ser un desconegut. Quan va passar davant nostre, amb la respiració a mil per hora, vaig pensar que no aniria molt lluny aquell corredor tant accelerat.

I prou que m’equivocava, aquell corredor va guanyar la cursa i també la de l’any següent. I n’ha guanyat un munt més per tot Catalunya. Per que quan un persegueix un somni com ell, no hi ha res que t’aturi. Us presentem en Samuel Davila.

Hola Samuel, primero de todo darte las gracias por responder a esta entrevista.

¿Creo que una de las primeras carreras que corriste en Europa fue la Cursa del Fau, no? Explicanos cómo fue tu llegada a Europa.


Correcto, mi primera carrera fue la Dolomites Skyrace en Italia y la bienvenida a Europa a un mundo nuevo. La Cursa del Fau fue la segunda en Europa pero tiene algo especial por ser la primera aquí, que es donde me he quedado a vivir.

Qué corredores y carreras seguías desde Venezuela?

Corredores, por supuesto al que todos siguen Kilian Jornet, también Luis Alberto Hernando, Marco De Gasperi, Azara García entre muchos otros. Carreras, Zegama, UTMB, Buff Epic Trail, Dolomites Skyrace entre muchas otras.

Y cómo tomaste la decisión de venir, me imagino que no sería fácil

Fue una decisión complicada, dejar la familia, dejarlo todo, pero también soñaba con venir a Europa y estar aquí corriendo con gran parte de los mejores corredores del mundo y eso hizo realidad este viaje.

Tu creciste en la montaña ¿como crees que influyen tus orígenes en tu rendimiento deportivo?

He nacido y crecido en un lugar entre montañas viviendo a 2.000 msnm, luego en el campo se trabaja duro y aprendemos a ser fuertes desde pequeños, creo que fui desarrollando muchas capacidades que ahora se hacen notar siendo un trail runner, también es una fortaleza innata que llevo desde niño. He crecido en un entorno completamente al natural amando y admirando la montaña, la naturaleza en su totalidad. Creo que todas esas cosas influye mucho que ahora sea, por decirlo así, un gran corredor de montaña.

¿Y cuándo descubres que puedes ser un buen corredor?

En el 2013 cuando participe en un nacional, una carrera por montaña con los mejores del país. Allí comencé a creérmelo y desde entonces no he dejado de avanzar.

4º clasificado en el nacional de Venezula de montaña.

¿Y como empiezas a correr por montaña?

En el 2012 me fui a estudiar a Mérida, una ciudad que está a 1500 msnm entre montañas. Comencé corriendo carreras de asfalto pero estando en un lugar así parecido a mi casa, montaña por lado y lado, pues era imposible no querer probar hacer carreras de montaña sabiendo que se me podría dar bien y en efecto así fue. Al final la montaña es el medio donde siempre había estado desde niño.

Cómo es el trail en tu país, qué diferencias hay con las carreras de aquí?

Realmente este deporte aquí en España y Europa está mucho más avanzado tanto a nivel de organización como a nivel de rendimiento. También la suma de personas en una carrera en Venezuela con una carrera en España no tiene comparación. Venezuela es un país que el trail running todavía está en crecimiento. Pero eso es lo importante, crecer.

¿El entrenamiento te lo planificas tú o tienes entrenador?

Si, tengo entrenador, Eduard Barceló.

¿Cómo organizas tu entrenamiento?

Esto depende si estoy trabajando o no, algunas veces por la mañana y otras por la tarde, aunque prefiero entrenar por la mañana.

¿Y qué volumen de entrenamiento anual haces, km, desnivel?

Entre 3.000 y 4.000 km para un total aproximado de 150.000 a 180.000 desnivel positivo

¿Complementas con gimnasio o otros deportes?

No, por ahora mis posibilidades solo me permiten correr y hago ejercicios en casa para complementar y sustituir el gimnasio.

Háblanos de esta temporada ¿excepto Cap de Creus has ganado todo lo que has corrido en Catalunya, no?

Sí, este año las cosas han comenzado bien y he estado haciendo una gran temporada en Catalunya. Y sin dejar olvidada la última carrera en el país vasco, la Marimurumendi Marathon donde gané y hice el record de la prueba.

Victoria a la Marimurumendi Marathon – Ehumilak


Participaste con tu selección en el mundial de trail en de este año en Portugal ¿como te fue la carrera?


Considero haber hecho una gran carrera, siempre hay detalles que mejorar pero, eso no quita un buen resultado, puesto 55 de la general y 7mo latinoamericano sabiendo que es un mundial lo que estás corriendo, pues personalmente creo no está mal.

Selección Venezolana en el mundial de Portugal 2019

En Venezuela te llaman Toyota, cuentanos de donde sale este apodo

Este apodo nació en Mérida, Venezuela cuando comencé a correr en el 2012. Un compañero de entrenamiento, por lo fuerte que era para la montaña me llamó «Toyota» y así comenzó todo. Y ahora en Venezuela muchas personas del mundo del trail me identifican así.

¿Parece que estás abonado a Montserrat, dos victorias consecutivas en Montserrat Skyrace (2018 y 2019) y este año también ganaste la Marató de Montserrat. Te gusta especialmente correr allí?

Montserrat tiene algo especial, es una montaña diferente a todo lo que he visto y además es hermosa, siempre provoca volver, es un lugar que inspira.

Montserrat Skyrace – Foto Klassmark


¿Sueles llevar zapatillas Salomon, que modelos usas y como la eliges para cada tipo de carrera?


Sí, depende la distancia y tipo de terreno elijo el modelo de zapatillas para competir.Distancias cortas suelo usar las S/Lab Sense 7 y distancias medias y largas las Sense Pro 3 y S/Lab Ultra.

¿Este año has entrado en INVERSE, cuéntanos como te va con el equipo?

Con el equipo INVERSE estoy comenzando, por lo que no tengo mucho que contar. Pero puedo decir que bien.

¿Qué objetivos te has marcado para este año?

A parte de lo que he hecho, como objetivo quiero hacer un par o un trío de carreras más y terminar una gran temporada llena de emociones, además de la experiencia y el aprendizaje que todo esto deja para enfrentar con más madurez el próximo año.

¿Tienes alguna carrera preferida?

Realmente no, considero que cada montaña de cada carrera tiene algo diferente, cada una tiene su encanto.

¿En qué distancia te encuentras más cómodo?

Hasta marathon me encuentro bastante cómodo, en distancias más largas tengo poca experiencia.

¿Vives en Figueres, como ves el ambiente de trail que hay?

Creo que hay bastante gente que se suma al trail y cada quien lo vive a su manera, una prueba de ello es todas las personas que participan en los Retos del Dr. Soler

¿Has ganado las dos últimas Curses del Fau, que te parece nuestra carrera?

Es una carrera muy bonita, me gusta el lugar y por ende correr allí, además la tengo muy cerca de casa.

Cursa del Fau 2018

Estás empatado a dos victorias consecutivas con Diego Cardozo (2012 i 2013), ¿vendrás de nuevo este año a intentar desempatar?

Me gustaría ir pero este año lo tengo complicado, ya veremos el próximo.

Bueno Samuel, te deseamos mucha suerte en el futuro y que los resultados te acompañen como hasta ahora.

Nit de lluna plena al Castell d’Arget

El passat dimarts un grup de Senglanasses i Senglanassos del CEM vàrem fer un entrenament fins el Castell d’Arget, nou cim d’aquest any de la Cursa del Fau.

Després d’uns primers kilòmetres ens vam enfilar per la grimpada fins al cim i vam gaudir de les vistes cap a l’Alta Garrotxa per acabar sopant al Bar de la Pau.

Cada dimarts al vespre sortim a córrer pels voltants de Maçanet.

Darreres jornades de treball al Fau.

Aquesta crònica correspon a les jornades de reconstrucció del Fau 64 Desembre, 65 Gener, 66 Febrer, 67 Març, 68 Abril, 69 Maig, 70 Juny, 71 Juliol, 72 Agost, 73  Aplec del Fau (setembre), Octubre 74, Novembre 75, Desembre 76, Gener 77, Febrer 78, Març 79, Abril 80.

A mesura que han anat passant els anys hem anat espaiant les cròniques, fins el punt que aquesta engloba les últimes 15.
Els humans amb el pas dels anys tenim tendència a repetir-nos…..i pel mateix principi si hom té la sort de venir vell també solem repapiejar. Quan escrius cada mes sobre uns fets similars, i aquests són una bogeria en si mateixos, el risc de fer-te pesat existeix i el punt de bogeria i la necessitat de dir alguna cosa diferent et pot fer semblar que repapieges.
De fet una constatació inexorable d’aquesta crònica és que el temps passa, aquestes últimes 15 jornades han passat com un tifó per sobre nostre, en algun cas fins i tot s’ha endut o blanquejat algun cabell…
El pas del temps és una meravella d’aquelles intangibles, on la notícia passa de ser una novetat a un simple record amb un clic al «like» de Facebook o Instagram. Sintetitzat amb termes del segle XX: » Per això no volia morir mai la vella….perquè cada dia s’aprèn una cosa nova».


Una de les jornades de treball d’aquest hivern.


Doncs sota aquest preàmbul, us he de dir que aquestes últimes 15 jornades al Fau han estat fantàstiques. A nivell de feina física hem acabat el terra de les dues habitacions on hi hauran les lliteres, els refractaris de la llar de foc s’han anat posant un al costat de l’altre com una cursa de relleus. Hem reconstruït part de la cuina econòmica i els fogons gràcies al nostre esforç i la complicitat d’amics del Fau que rebusquen en mercats d’antiguitats. Hem arreglat la trapa que baixa de la cuina a les antigues quadres on ara s’hi guardarà  la llenya. S’ha instal.lat una aigüera en forma de filtre de piscina, s’han posat cairats a sobre de les portes que surten a l’eixida. La sortida de la xemeneia de la llar de foc ja està engiponada i serà  d’acer inoxidable. Els traginers motoritzats han fet un parell jornades de pujar sorra. I pel mig d’aquestes coses que hem anat fent….hem anat resolent imprevistos, la corda d’engegar el generador s’ha trencat un parell de cops, aquest nostre país on la pluja no sap ploure ens ha fet fluctuar el nivell del dipòsit de manera preocupant…


Vaja, que cada jornada de reconstrucció  hi ha la integració d’un conjunt d’elements que dona com a resultat quelcom més gran que la simple suma d’aquests elements, és a dir, quan diferents elements s’uneixen amb una sincronia imperfecte però productiva, creen un resultat que aprofita i maximitza les qualitats de cadascun dels elements.
Això es pot resumir en una paraula: «sinergia»
Però la Padrina, el Padrí  de Can Mas o del Canteny, l’avi Miquel i Jepet, l’àvia Carmelita  i Montserrat, en Siset Cardona, en Martí Genover, en Pau Ferrer, el vell Farlingo…i molts altres que em van deixar en herència un seguit de frases fetes que guardo a la meva caixa d’eines vital, d’on avui per concloure la crònica en surten aquest seguit que descriuen moments viscuts aquestes últimes 15 jornades:
«Va parir hasta ja»,  és ben bé  que  a part «de plantar-hi l’ós» també «s’ha de deixar pixar el matxo», i sobretot entendre que  «quan està prop de bé, s’ha de deixar», perquè sovint «quan n’hi ha prou n’hi ha massa» i que a la vida el millor que pots fer és «agafar-te el temps com ve i la gent com són» perquè ni una cosa ni l’altre depèn de nosaltres, i entendre que » si vols riure parla de la piula» i del «quan truquen a baix a dalt no hi ha ningú»

Ep i sobretot cal dir com aquell, i sempre sempre pensar que:
 » quan es tanca una porta, s’obre un portal».
Robert Oliva Urtós 


Ens trobem cada primer dissabte a dos quarts de 8 al pàrquing.


Entrevista a Caitlin Fielder

A la Cursa del Fau sempre hem volgut fomentar el trail, però afegint valor al propi fet esportiu. Amb la rehabilitació de l’ermita, amb la construcció del refugi, potenciant la participació de nens per que descobreixin el trail al costat dels millors corredors del nostre entorn, o fent xerrades com la d’en Marc Pinsach la darrera edició o la de l’Anna Grifols aquest any. 


Aquest any volem anar una mica més enllà i volem donar veu a molts dels protagonistes d’aquest 12 anys de vida que te la cursa.  Per això iniciem una sèrie d’entrevistes amb corredores i corredors que hi han participat o col·laborat. Alguns vinguts de lluny i altres que ja gairebé és pot dir que son del nostre poble. Per que creiem que tot corredor té moltes coses per explicar.
I volem començar entrevistant amb la guanyadora de l’any passat, que amb pas ferm està destacant a moltes curses de casa nostre i de fora. Us presentem a la Caitlin Fielder, una petita caixa de sorpreses.


Hola Caitlin, en primer lloc et volem agrair l’amabilitat de concedir-nos aquesta entrevista.

Teníem constància de la participació d’una corredora Australiana, però creiem que ets la primera Nova Zelandesa que hi ha participat. Com es que una kiwi com tu vingui a córrer la Cursa del Fau?

Bé, visc a Girona, i hi ha moltes curses per aquí per triar! La Cursa del Fau s’adaptava molt bé al meu programa i era el tipus de cursa ideal per provar-me de cares a participar a la MCC ( Martigny Combe, Chamonix de UTMB) així que vaig decidir participar!

Quan temps fa que vius a Girona i com et va?

Porto visquent uns tres anys i molt bé, ja m’entenc bé amb l’espanyol i em sembla que m’ajuda molt a viure més còmode aquí. Vull aprendre català també, potser serà l’objectiu per al proper any!

Com vas començar amb el trailrunning i quan temps fa que corres?

Vaig començar a entrenar per muntanya seriosament fa un parell d’anys, tot i que córrer he corregut de sempre per mantenir-me en forma. Vaig fer la meva primera ultra marató el 2015, però no estava entrenant cada dia com ara.

A la Old Ghost Ultra 85 km – 2016

Com es el teu entrenament? te’l planifiques tu o tens entrenador?

Tinc un entrenador a Girona que es com el meu pare català i això es genial! Parlem dels meus objectius de l’any i planifiquem els entrenaments en funció d’això.


Crec que no ets la única esportista a casa teva, oi?

No, la meva parella es en George Benett, ciclista professional del Team Jumbo Visma.

Caram, i aprofites els coneixements d’en George del ciclisme professional per a l’entrenament del trailrunning?

Sovint parlem de les diferències entre el ciclisme i el trail i són bastant diferents de cares a l’entrenament. En bici pots fer tres dies seguits entrenant entre de 5 a 7 hores, però això no pots fer-ho amb la carrera. L’impacte començaria a causar-te problemes, de manera que l’important consisteix a gestionar la línia fina entre entrenar sovint i no lesionar-te. També faig bicicleta de carretera per aconseguir la resistència sense impactes, i es una gran ajuda pel meu entrenament.

Participant recentment a la Volta als Ports d’Andorra

Com compagines l’entrenament amb el teu dia a dia?

Normalment entreno al matí i treballo després. Tinc sort perquè tinc el meu propi negoci i tinc flexibilitat per entrenar.

I a que et dediques?

Sóc artista, i m’he especialitzat en pintar sabatilles de ciclisme de carretera!

Rouleur Classic a Londres

Quina cosa tant original! I d’on va nèixer la idea de pintar sabatilles de ciclisme?

En George em va suggerir que li pintes unes sabates pel seu aniversari i quan la gent les va veure em va començar a preguntar si en podria fer per ells. I la resta ja és història!

George Benett amb les Shimano 901 que la Caitlin li ha pintat per aquest Tour 2019′

I tornant a l’entrenament, sempre planifiques amb per algun objectiu o ho fas simplement per passar-ho bé?

Sí, sóc el tipus de persona a la que li agrada tenir un objectiu per entrenar. Així que busco curses que vull fer i em preparo per elles.

Quina cursa t’has marcat com a objectiu per aquest any?

Quines curses has corregut aquest any i com t’han anat?

Aquest any he fet les curses de MissionX3 de Klassmark. La primera, Cap de Creus, no em van anar molt bé ja que em vaig torçar el turmell Però la segona cursa que era Catllaras la vaig guanyar.

A l’última que era la d’Ulldeter no em trobava gens bé però vaig preferir córrer igualment. Tot i així però encara vaig quedar tercera i vaig estar molt contenta. Recentment córrer les Fonts del Monteny, que em va anar molt bé i em vaig trobar molt bé, tot amb la calor i vaig guanyar.

Recent víctoria al Trail Fonts del Montseny.

Bon balanç doncs, i quina cursa es la teva preferida?

No tinc una cursa concreta que sigui la meva preferida, però valoro petitis trams de cada una. M’agrada que cada carrera tingui els seus punts durs i espectaculars!

I aquest any quin es el teu objectiu?

Estic inscrita a la l’OCC a l’UTMB d’aquest any com a corredora elit ja que l’any passat vaig quedar tercera a l’MCC també de la UTMB. Això és a finals d’agost, així que competiré com el meu objectiu.

Un trail, un kilòmetre vertical o una ultra, on et trobes més comode?

Crec que la meva millor distància és probablement al voltant dels 35 quilòmetres, però veurem com em va la OCC de 56 quilòmetres! Corrent al voltant de 4 hores i mitja em trobo molt a gust. A la OCC hi estaré almenys unes 6 hores, crec que es una distància que puc controlar bé, però ho veurem quan acabi!

L’any passat després de la CdF vas participar a la MCC de l’UTMB. Com et va anar?


Sí, va ser una gran carrera a UTMB. Vaig fer la meva primera cursa gran, i la primera vegada que vaig estar a UTMB va ser una gran experiència. Vaig acabar a la tercera posició i vaig perdre el segon lloc en 7 segons, cosa que va ser una mica decebedora, però tot i així va se una passada ser la tercera.

Quines diferències hi ha a les curses de muntanya del teu pais amb les d’aquí?

El desnivell és la principal diferència. A Nova Zelanda no hi ha el mateix tipus de cursa «skyrunning. A Nova Zelanda en realitat no tenim aquest tipus de muntanya ni escalada. N’hi ha en alguns llocs, com a tot Wanaka i Queenstown, però no és normal a la resta del país. Així que per mi venir aquí i córrer per aquestes muntanyes enormes amb molts ascensos és com si fos un nen aprenent a córrer. Així que tinc una mica de desavantatge en aquest sentit.

Tens alguna corredora o un corredor com a referent?

Si, la Ruth Croft que també és un corredora kiwi com jo i sense dubte és una de les persones que segueixo a les curses importants.

El trailrunning està en creixement, com veus el trail a les comarques gironines?

Crec que és genial. És increïble veure a totes les persones que corren per la muntanya, i cada vegada trobo més famílies pels camins quan estic entrenant!

Com et va anar a la cursa del Fau l’any passat i què et va semblar?


Vaig guanyar la cursa i es fantàstica! Algunes baixades eren força tècniques i al ser just abans de la MCC de la UTMB me les vaig prendre amb molta calma. Però es una gran cursa i m’ho vaig passar molt bé.

Un pas de la Cursa del Fau.

Les noies participen cada vegada més en curses de muntanya i fent trail. A Maçanet va començar aquest any un grup de noies, les Senglanasses. Quin consell els donaries?

Que s’ho pasin bé corrent en els entrenaments i mai el veuran com un esforç. És fantàstic fer-ho en grup amb altre gent que li agrada córrer.

I per acabar, cada corredor té una carrera en la qual somia fer algun dia, quina és la vostra?


M’agradaria fer l’Ultra Trail del Mont Blanc algun dia, i també la Western States! Però, de moment, només penso en curses més curtes i intento ser el més ràpida possible!

Moltes gràcies Caitlin i molta sort a la OCC. Esperem tornar-te a veure per la Cursa del Fau!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies